Daniel Juliá.

image

Dani Juliá és educador social, Postgrau en intervenció estratègica en resolució de conflictes per la UOC, Curs de direcció i gestió d’ONLs 3CREIX.CAT (Pere Tarres), actualment és director de l’associació REIR. També supervisa altres entitats socials a nivell tècnic, de captació de recursos i de comunicació interna i externa, col·labora amb diferents plataformes socials i grups empresarials com referent d’emprenedoria social  i és part de l’equip de marketing i comunicació per entitats socials de l’agencia de comunicació AGS.

A nivell educatiu és docent del Màster Internacional d’Emprenedoria Social i Coneixement del Territori de l’UVic i docent per entitats del Tercer Sector en materies de comunicació, disseny tècnic de projectes i captació de recursos a OCA Formació.

Vaig conèixer al Dani Juliá ja fa un temps, gràcies a la xarxa social… i malgrat no haver trobat encara l’oportunitat per desvirtualitzar-nos, molts han estat els moments que Dani m’ha prestat la seva ajuda, els seus consells, o simplement els seus moments per gaudir d’alguna que altra conversació interessant…

Ja fa dies, li vaig comentar la possibilitat de realitzar-le aquesta #edusoentrevista, i de seguida va mostrar el seu interés en participar d’aquest projecte per tal de visualitzar, un poc més, la figura de l’educador/a social… Moltes gràcies Dani pel temps emprat en aquest projecte!

Com sempre, espere que siga del vostre interés!!

  • Qui eres? A què et dediques? On fas feina?

Sóc en Dani Juliá, responsable a nivell tècnic de l’Associació Recursos Educatius per la Infància en Risc (REIR), i principalment la meva feina és la creació i supervisió de projectes socials i la comunicació i captació de fons.

  • Quants anys portes professionalment en l’educació social?

Al juny va fer 14 anys com professional contractat, però fa 21 anys que estic al mon social com voluntari.

  • Per què vares estudiar Educació Social? Optaves a altres alternatives?

No vaig estudiar educació social, a Cadiz no hi havia educació social i treball social era poc conegut, vaig estudiar Història però sempre he treballat al mon social i després, ja fent d’educador vaig decidir formar-me específicament per portar a terme la nostra tasca.

  • Què o qui ha fet que et dediques a l’educació social? Perquè segueixes enganxat a l’educació social després de tants anys?

Va fer que em dediques a això, la meva escola, Salesianos, on vaig conèixer l’esperit salesià, el temps lleure i l’educació social. Altra 50% son els valors que em va transmetre els meus pares. Estic enganxat des de que vaig començar fa 21 anys com voluntari…la meva passió (a part de la meva família, sobretot el meu fill) i la meva vocació es aquest mon, no em veig en un altre lloc.

  • En què consisteixen els teus treballs?

He fet de tot, vaig començar a la Barceloneta com educador infantil, vaig seguir d’educador de carrer, després vaig ser educador a un CRAE, director d’un CRAE i després vam crear REIR i vaig portar la direcció de l’entitat. Soc molt actiu i quan tinc una part de feina ja controlada la derivo i començo amb nous reptes. Ara captació de recursos i comunicació.

  • Podries qualificar el teu treball? Com ho valores?

Ara no faig una feina educadora 100% faig molta gestió, tant a nivell comunicació i captació com quan faig supervisió i disseny tècnic. Per mi es una passió i ho valoro molt positivament. Actualment assesoro també a altres projectes, entitats i emprenedors socials en temes de captació i comunicació i formo part de moltes projectes de creació de sinergies, gestió de campanyes de comunicació social etc…crec que es una feina necessària, i que es molt important donar visibilitat al que fem les entitats i els professionals. Per una altra banda la supervisió tècnica es molt positiva, algú de fora que miri des de la distancia que dona no estar el dia a dia dins del teu projectes i analitzi als projectes i professionals es molt ric.

  • Quina part és la que més et motiva? I quina la que menys?

El repte, em motiva molt el repte, el conscienciar i el fer veure a la societat propera que hi ha gent que esta en risc d’exclusió i que es relacionem amb ells cada dia. També la lluita de molta gent per millorar a la societat i el mon en general.

El que menys em motiva…a vegades respostes, portes tancades, prejudicis….

  • Què s’exigeix o què s’espera d’un professional de l’educació social?

Per mi que sigui resolutiu, que doni exemple amb el seu comportament, i que tingui implicació.

  • Quina metodologia fas servir al teu dia a dia, en la teva tasca professional?

El conèixer al 100% la feina i viure-la, si no coneixes no pots transmetre, l’altra dia a una supervisió d’una entitat a la que faig aquest servei em deia el seu director que li agrada molt que amb totes les coses, projectes i entitats que porto, que quan parlo amb ells estic 100% parlant amb ells, dels seus projectes etc…quan treballo en un projecte ho visc com meu i així em sento molt mes implicat…

  • La teva forma de treballar, deriva d’allò que has après acadèmicament? O és una qüestió d’aprenentatge personal?

La meva trajectòria ha sigut una mica estranya, he tingut la sort de poder tenir experiència i formació a la vegada, llavors penso que ha sigut una qüestió d’aprenentatge personal

  • Desenvolupes propostes innovadores? O ja està tot predissenyat?

No hi ha res predissenyat, es el mes bonic d’aquest món, tot es pot canviar, tot es pot adaptar, pot ser que estigui gaire be tot inventat, però no vol dir que estigui predissenyat, això depèn de la teva creativitat educativa.

  • Quines són les principals dificultats en l’educació social, a l’hora de desenvolupar propostes innovadores?

Moltíssimes vegades el dia a dia que fa que siguin difícils de desenvolupar, i altres vegades tampoc interessa a molta gent que ja està comoda i  que podries fer treballar mes del que fan que desenvolupis noves propostes.

  • Però, quins són els majors èxits aconseguits a l’emprar propostes innovadores?

Per mi el major èxit es veure com una entitat com REIR creix a pesar de la crisi cada any, amb un percentatge aprox del 8-10% de mitja des de la seva creació i que el plus de qualitat i diferencial de la nostra proposta educativa sigui la innovació, els projectes a mida i la optimització dels canals de comunicació de tots els implicats.

  • Si haguessis de canviar d’àmbit, cap a quin ho faries? Perquè?

Jo vinc de la infància, i sempre estaré lligat a la infància i sobretot a la adolescència perque es la meva gran vocació, però he portat i porto projectes per gent gran, adults, àmbit social, àmbit cultural, àmbit educatiu… l’educador ha de tenir un àmbit, una experiencia, visió i formació global en tots els àmbits de cara al futur a mig termini…

  • Què en penses de la incidència de les noves formes de comunicació i les xarxes socials i la seva influència en la societat?

Per mi es la clau de la visibilitat de la professió, blogs com educablog, o edusoinicis son referents en el sector, i serveixen per donar a conèixer i per fer feina de conscienciació a la societat en general. També, no es xarxes però crec que propostes com la del meu amic Sera Sánchez i la seva companyia Los Sanchez i les seves obres son comunicació que dona un “soplo de aire fresco” al mon de la comunicació…

  • Es pot fer ús d’aquestes formes de comunicació i xarxes socials des de l’educació social? Com?

Es te que fer, es fa en blogs com ja he dit, educablog, edusoinicis, educadorasocialenapuros….i fan una feina molt gran però queda el crear campanyes grans de conscienciació, d’educació en valors… treballem amb aquest objectiu… en uns dies presentarem un projecte amb aquesta idea un equip d’educadors i experts en comunicació… ja us comentaré…

  • Amb què et quedes fins ara de la teva experiència professional?

Em quedo amb cada dia que veus uns ulls agraïts d’algú que has fet una mica mes feliç….em quedo sobretot amb les llàgrimes del primer tutorat que vaig tenir quan va marxar del CRAE amb 18 anys i em va dir a l’orella…”no em deixaràs sol oi?”… això fa que siguis fort quan ve el mal temps….

  • Quina ocasió, fet, persona, anècdota,… tens més present?

Tinc moltes, son molts anys fent acció directa i com ja he dit en altres ocasions, intento no portar-me la feina emocional a casa, però tots tenen un tros al meu cor..

  • Quan et diuen, “educació social, això què és, això per a què serveix?” Què els hi contestes?

La pregunta del millón….jejejej….sempre començo amb exemples del tipus, “coneixes els centres d’acollida? Allà hi ha educadors. Al teu barri hi ha un centre obert? Allà hi ha educadors, vas a un projecte de gent gran? Allà hi ha educadors… en definitiva hi ha molts educadors que estan a la vida diaria però que nosaltres mateixos tampoc hem fet que es sàpiga…

  • Arantza Rodríguez et deixava aquesta pregunta: “en termes sociològics, quin o quins han sigut els efectes perversos de la teua última intervenció innovadora?”

L’ultima intervenció innovadora va tenir efectes perversos a nivell sociològics al tenir que fer una selecció de famílies per rebre finançament directe a despeses escolars i no poder atendre a totes les demandes… ara mateix és un efecte pervers perque de manera indirecta vam deixar encara mes en risc d’exclusió a aquestes famílies i a sobre amb una comunicación inapel·lable de l’exclusió del projecte per falta de fons… però estem en el camí de que aquest efecte pervers pugui desaparèixer amb l’ampliació d’aquest recurs fins al 100% de les demandes.

  • Què vols que li preguntem al proper entrevistat/da?

Et veus tota la teva vida laboral com educador/a social?

  • I, per últim… algun comentari dirigit a aquells/es que estan estudiant educació social actualment?

Sou el futur, la nostra professió va sorgir de la vocació, els primers professionals van ser gent amb molta iniciativa i que va lluitar molt perquè l’educador social sigui una professió i no part d’un projecte de voluntariat. I això s’aconsegueix creient en el que fas, amb formació continua i amb esperit crític. Els que estem ara lluitem per mantenir aquesta flama però necessitem que els que esteu a punt d’entrar a caminar en aquest camí tingueu l’esperit dels primers, només aixi arribarem al reconeixement social de la nostra professió.

Read more http://www.edusoinicis.com/2013/11/daniel-julia/